L'embrió de Sau

Pep Sala i Carles Sabater es coneixen durant la gravació d’un programa pilot a TV3. La connexió en gustos musicals i en la idea de fer un grup, portarien als dos artistes a crear SAU.

El tercer disc del grup, Quina nit!

És el disc amb el que assoliran el reconeixement massiu, entre d'altres coses, pel seu major èxit del moment, el Boig per tu, convertint-se en tot un himne. En un any fan més de 140 concerts del qual s'arriben a vendre més de 40.000 exemplars.

Sau com a fenomen de masses

A crit de Sou collonuts! el grup omple els escenaris d'arreu el país. La cançó Boig per tu s'obriria fronteres i es traduiria al castellà. Luz Casal inclouria aquesta peça en un disc i participaria juntament amb altres artistes internacionals en el Concert de Mitjanit.

Set de Gira

Imatge dels camerinos després del concert del 21 de desembre de 1996 al Palau d’Esports de Barcelona que va celebrar-se amb l'aforament completament ple. Una nit on també hi va participar Joan Manel Serrat.

Últim concert de Sau

La nit al Casal de Vilafranca del Penedès significaria la fi de Sau al morir Carles Sabater d'una aturada cardiorespiratòria aquell 13 de febrer del 1999.

26/2/16

TAL DIA COM AVUI

Fa 20 anys, el dia 26 de febrer de 1996, surt el nou disc Set amb la multinacional RCA-Ariola gravat durant els mesos d’octubre i novembre de l’any anterior a Guilleries Recording Studio (Vic). Quina o quines d’aquestes cançons us va marcar més?

01. Res semblant a res
02. Mai seré prou bo per tu
03. No sóc capaç
04. Els dies de cada dia
05. L'onze de setembre
06. Lluny de tot
07. Paranoia
08. On són els ocells
09. Tornar a començar
10. La mar de bé
11. Els millors anys
12. No sempre és fàcil


15/2/16

TAL DIA COM AVUI

Fa 25 anys, el dia 15 de febrer de 1991, es presenta el disc Quina nit a Barcelona. El concert es fa a la Sala Zeleste amb l'aforament complert. Algú s'en recorda?

13/2/16

Hi ha estrelles que mai s'apaguen...

Fa avui 17 anys, la noia de l'altre cantó del bar es va penedir de no haver pres un whisky amb tu. 17 anys que ja no tornes a casa, no tornes a Sau. 17 anys...

Però, saps què? 17 anys no són res, perquè Deu mil i anys i un dia, sempre, t'esperarem, per a que ens ensenyis a ser els més grans dels pecadors, i anirem a sopar a un Restaurant xinès, o a un hindú en una d'aquelles Nits de tandoori, que bé saps que són nits per oblidar. I tornarem a estar junts de nou per primer cop. Perquè tu no volies res de mi, jo no sabia res de tu... i ara, aquest homenatge... només el faig per tu.

Siguis on siguis, moltes gràcies, Carles. Aquí baix, tots seguim bojos per tu.

Per Alfonso Boix Jovaní‎