Fa avui 17 anys, la noia de l'altre cantó del bar es va penedir de no
haver pres un whisky amb tu. 17 anys que ja no tornes a casa, no tornes a
Sau. 17 anys...
Però, saps què? 17 anys no són res, perquè Deu mil i
anys i un dia, sempre, t'esperarem, per a que ens ensenyis a ser els
més grans dels pecadors, i anirem a sopar a un Restaurant xinès, o a un
hindú en una d'aquelles Nits de tandoori, que bé saps que són nits per
oblidar. I tornarem a estar junts de nou per primer cop. Perquè tu no
volies res de mi, jo no sabia res de tu... i ara, aquest homenatge...
només el faig per tu.
Siguis on siguis, moltes gràcies, Carles. Aquí baix, tots seguim bojos per tu.
Per Alfonso Boix Jovaní
1 comentaris:
Quin escrit tan maco... Moltes gràcies a Sau per haver-nos fet passar tants bons moments, i moltes gràcies a tu per haver començat aquest blog per recordar Sau, i saber coses noves que potser no sabem, que fa taant bona pinta!!!
Et segueixo a partir de ja!
:)
Publicar un comentario