SAU, més que un
grup
“Sau era més que un grup o, com a mínim, això és
el que els agradava dir a Carles Sabater i Pep Sala. El cantant Carles Sabater
en simbolitzava la imatge: amable, atenta, elegant i, sobretot, seductora. La
seva aparició ha estat l’impacte més fort que ha rebut el rock en català en
tota la història. L’altra meitat del grup, Pep Sala, era l’encarregat de
posar-hi els fonaments musicals, i tots plegats van consolidar un projecte de
dimensions extraordinàries dins l’escena musical catalana, impensable quan
començava el grup.
La transcendència de Carles Sabater ha anat molt
més enllà dels escenaris, i la seva figura, idolatrada per milers de fans,
l’han convertit en un ídol. Molt per sobre de
l’impacte dels discos que han gravat o dels centenars de concerts on han
actuat. Amb la seva mort, neix el mite de Carles Sabater i de Sau. Les
estrelles de rock, després d’una carrera fugaç, però intensa, sobretot si
desapareixen joves, deixen rastre en la memòria de la gent. Amb la desaparició
del Carles es va posar fi a la carrera musical de Sau, tal com va anunciar Pep
Sala, però la seva obra –tal com passa amb el llegat dels artistes- quedarà
viva per a tothom. “
Una gran part de
l’èxit de Sau es basa en la bona entesa entre Carles Sabater i Pep Sala. Amics per
sobre de tot.
La trobada entre
Carles Sabater i Pep Sala és fruit de la casualitat. En Carles era un actor
jove però amb una trajectòria que ja l’havia dut a treballar en diverses obres.
El maig del 1986, Sabater es desplaça a Vic amb un equip de TV3 amb qui ha
d’enregistrar un programa pilot per a la televisió. Una de les tasques que té
encomanades és entrevistar el director de l’Escola de Música de Vic, Pep Sala.
Tot i que al final el programa de televisió no s’arriba a emetre mai, l’anada resulta
profitosa, perquè posa en contacte els dos artistes. Unes copes en un local i
el repte de trucar-se aviat i començar a fer cançons.
A diferència del
que passa la majoria de vegades, aquest cop sí que hi va haver la trucada
promesa. Al mes d’agost, Pep Sala i Carles Sabater comencen a treballar
plegats, i al novembre següent s’integra al grup el tercer Sau, Joan Capdevila.
Capdevila mai no pujarà a l’escenari però col·laborarà fent tasques
d’administració i management, fins i tot escrivint lletres.
Al gener del 1987
ja hi ha les primeres cançons escrites i Carles, Pep i Joan comencen a buscar
músics per tocar-les en directe. Els primers que recluten són el bateria Carles
Oliver ‘Charlie’ i el baixista Pep Sànchez. El grup, però, encara no té nom.
“A poc a poc,
les cançons van començar a prendre forma. On hi havia idees van començar
haver-hi sons; on hi havia sons va començar a haver-hi mètrica; i on hi havia
mètrica van començar a haver-hi lletres”
Joan
Capdevila
La següent incorporació és la del teclista Ramon Altimir. El grup s’instal·la a la masia les Tallades, una casa pairal de Sau. Això determinarà el nom del grup. Aviat es fa una audició pública de la primera maqueta.
El primer concert de Sau com a tal té lloc a les Tallades, en una festa privada d’amics, parents i coneguts el dia de la castanyada. Sau actua davant d’un centenar de persones.
La casa de les Tallades sempre va ser un conglomerat de gent. Gent diversa, que anava passant mentre els assajos donaven forma al que seria el primer disc de Sau, i on s’hi anaven afegint les cançons, una a una. La piscina atrotinada que hi havia a l’esplanada, enmig de les cases que formaven la petita i improvisada barriada de Les Tallades, va ser el nucli on es van escriure cançons com “Sense estil”, “Com la primera nit”, “Deprimit”, “Records d’Irlanda”, “T’han vist”, i altres. La resta de cançons es van construir entre les nits de cafè i whisky barat, que es barrejaven sols a altes hores de la matinada.
En Pep Sala, que està en contacte amb la companyia discogràfica Audiovisuals de Sarrià, aconsegueix que la companyia barcelonina els publiqui un disc. Això sí, el grup n’ha d’assumir les despeses. Així s’enregistra, en pocs dies, el primer disc de Sau, No puc deixar de fumar, als estudis Aurha d’Esplugues de Llobregat. Va ser una gravació de poc menys d’una setmana, incloent-hi les mescles.
La nit de cap d’any es produeix un fet històric per a la banda: el periodista Miquel Calçada ‘Mikimoto’, punxa a Catalunya Ràdio la cançó “Sense estil”. És la primera emissió pública d’una cançó de Sau. El disc, però, no surt a la venda fins al març del 1988.
La promoció que es va fer del disc va ser molt limitada, i en part perquè la discogràfica no acabava de creure-s’ho. Com a conseqüència d’això van visitar poques emissores de ràdio i les actuacions tampoc van acabar d’arribar.
“Sense estil sota la pluja d´estiu
0 comentaris:
Publicar un comentario