Fa avui 17 anys, la noia de l'altre cantó del bar es va penedir de no
haver pres un whisky amb tu. 17 anys que ja no tornes a casa, no tornes a
Sau. 17 anys...
Però, saps què? 17 anys no són res, perquè Deu mil i anys i un dia, sempre, t'esperarem, per a que ens ensenyis a ser els més grans dels pecadors, i anirem a sopar a un Restaurant xinès, o a un hindú en una d'aquelles Nits de tandoori, que bé saps que són nits per oblidar. I tornarem a estar junts de nou per primer cop. Perquè tu no volies res de mi, jo no sabia res de tu... i ara, aquest homenatge... només el faig per tu.
Siguis on siguis, moltes gràcies, Carles. Aquí baix, tots seguim bojos per tu.
Però, saps què? 17 anys no són res, perquè Deu mil i anys i un dia, sempre, t'esperarem, per a que ens ensenyis a ser els més grans dels pecadors, i anirem a sopar a un Restaurant xinès, o a un hindú en una d'aquelles Nits de tandoori, que bé saps que són nits per oblidar. I tornarem a estar junts de nou per primer cop. Perquè tu no volies res de mi, jo no sabia res de tu... i ara, aquest homenatge... només el faig per tu.
Siguis on siguis, moltes gràcies, Carles. Aquí baix, tots seguim bojos per tu.
Per Alfonso Boix Jovaní
